Divendres 3 Febrer 2012 16:32
Escrit per Albert Carreras Ballart

Musèus dera Val d’Aran exposa des del divendres 3 de febrer, a Arties, l’exposició fotogràfica Seny (”Sen” en aranès), de la fotògrafa Ivana Larrosa. L’exposició, produïda pel Museu de la Vida Rural, versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, els Biel, dedicats a la forja artística i els Vendrell, picapedrers i escultors, i de la seva relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet.
Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet. Llegir més
Aquesta entrada fou escrita el Divendres, 3 Febrer, 2012 i arxivada a Exposicions Temporals. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Divendres 3 Febrer 2012 12:42
Escrit per Albert Carreras Ballart

La comprensió vertical és comprendre en el sentit ple de la paraula. És aquella que ens permet entendre qualsevol missatge del nostre món lingüístic i simbòlic en tota la seva complexitat, al mateix temps que ens fa capaços per assajar respostes creatives i crítiques sobre el món que ens envolta. Llegir poesia genera aquest tipus de comprensió, tanmateix no és gens fàcil iniciar als infants en aquesta. Per això, la possibilitat de treballar la poesia a través d’un espai històric com el Museu de la Vida Rural permet restablir un dels sentits originals de la paraula cultiu: cultiu a la terra, cultiu a les paraules, cultiu a l’ànima. Perquè llegir poesia a dins del museu cultiva la comprensió. Perquè hi ha un lloc on la poesia i els objectes sempre es troben i és l’espai de sensibilitat que obre la seva respectiva lectura.
Una musa molt poètica: un museu per llegir és una activitat destinada a escolars. L’objectiu d’aquesta experiència pedagògica és aconseguir que l’alumnat desenvolupi habilitats de comprensió vertical a través de cercar analogies, paral·lelismes i projeccions entre determinats poemes i alguns dels espais i objectes que s’exposen al Museu de la Vida Rural.
Col·laboració mútua entre el Museu de la Vida Rural i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Espluga de Francolí
Idea i direcció: Montse Bosch
Aquesta entrada fou escrita el Divendres, 3 Febrer, 2012 i arxivada a Activitats. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimecres 1 Febrer 2012 15:41
Escrit per Albert Carreras Ballart
Aquest matí ha sortit de les sales de reserva del Museu de la Vida Rural una de les peces destinades a ser emblemàtiques al MVR. Es tracta d’un tractor Hanomag Barreiros R335 de la dècada dels anys 60 del segle passat, de 35cv i 2.360 cc. Aquest tractor, del color vermell clàssic de la marca, surt del MVR per tasques de neteja, manteniment i restauració per deixar-lo en condicions per a ser exposat permanentment a la nova sala dedicada a carros i tractors que s’inaugurarà a mitjans de 2012.


Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 1 Febrer, 2012 i arxivada a Peces. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimarts 31 Gener 2012 13:05
Escrit per Albert Carreras Ballart
Sens dubte serà l’exposició de la temporada, una mostra que recopila les obres de Rusiñol (i Casas) en relació a la seva estada, elevada a “campanya”, al Monestir de Poblet durant una freda primavera de 1889. No només enfocada en els vora 20 dies que durà l’experiència, sinó amb els antecedents i les reminiscències posteriors, tant reflectides a l’obra rusiñoliana com en l’amistat cultivada amb Ramon Casas, perpètua pels dos renovadors de l’art català. I és per nosaltres un orgull, fruit d’una gran il·lusió, poder mostrar aquestes pintures a la sala d’exposicions principal del Museu, les podreu veure fins el 22 de maig, amb l’entrada gratuïta.

N’hem fet un tractament especial, des del primer moment, des de l’arribada i muntatge, en podreu veure fotografies al nostre perfil a flickr, i hem creat també un web per recopilar la informació, els àmbits, els perfils artístics i presentar-vos el fil narratiu així com les repercussions i activitats que, a l’entorn de l’exposició, es podran viure al MVR durant les properes setmanes. Aquest web, titulat igual que l’exposició “Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889“, el podeu visitar seguint aquest enllaç.
Agrair especialment als qui han fet possible aquesta inèdita mostra, des de la comissària, Vinyet Panyella, als prestadors de les obres, tant institucions com els particulars que han possibilitat la reunió per primer cop d’aquestes obres úniques de la pintura catalana.

Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 31 Gener, 2012 i arxivada a Exposicions Temporals, art. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dijous 19 Gener 2012 13:10
Escrit per Carme Marti Canti
Hom creu que aquest sant és l’encarregat de la pluja i que té al seu càrrec les grans aixetes que obren els dipòsits de l’aigua. Canut, en vell català, equival a aixeta. Hom creu que el dia d’avui, el sant, per tal de celebrar la seva festa, no fa ploure, però que si per descuit o pel que sigui s’obre alguna aixeta i plou, per poc que sia, el sant s’irrita i desencadena la pluja per tres mesos seguits. La gent del camp observa, doncs, amb molt de compte, si el dia d’avui plou o no.
Si plou per Sant Canut,
tres mesos no veuràs eixut.
Costumari català (1950), de Joan Amades
Aquesta entrada fou escrita el Dijous, 19 Gener, 2012 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.