Dimecres 10 Març 2010 11:50
Escrit per MVR
Donada la pèrdua, dia rere dia, del coneixement tradicional, dels treballs artesanals i de la vinculació de l’home amb la terra, creiem oportú presentar, durant els propers mesos, un calendari d’oficis tradicionals. Oficis que un dia van ser imprescindibles, però que avui només existeixen residualment, en fires d’artesans o bé han desaparegut per sempre.
L’evolució i modernització de la nostra societat ens ha aportat innovacions que han revolucionat la nostra forma de viure. Al neolític els homes aprenen a cuidar i domesticar plantes i animals, durant la industrialització mecanitzen els processos productius i a l’era digital tot és automàtic i virtual.
Potser aquest progrés és imparable i estem destinats a tecnificar indefinidament tots els aspectes de les nostres vides, però cada dia es fa més necessari reflexionar sobre l’ús i abús que fem dels recursos, les comoditats i les noves tecnologies.
Un país i un paisatge es construeixen amb molt d’esforç. La suma d’energies col·lectives que fan les societats per arribar a superar els seus reptes transforma el seu entorn, però si oblidem els orígens de tot canvi, perdem l’orientació del què fem, la identitat i el sentit de tot plegat.
En l’origen hi ha la resposta a molts dels problemes que afrontem avui dia. La rehabilitació i restauració dels valors més humans i tradicionals ens dóna l’explicació de molts dels processos que estem vivint. Rescatar velles tradicions ens permet veure què es feia i per què.
En dotze mesos us donarem una pinzellada de dotze oficis diferents que han format part de la vida i la tradició i han permès la subsistència de les comunitats humanes al llarg de la hisòria. Amb aquesta iniciativa potser entendrem la importància dels recursos, el medi ambient, l’esforç i el sacrifici. El temps no és infinit per ningú, sempre ens falta, per això cal fer una mirada temporal a l’experiència.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 10 Març, 2010 i arxivada a Noticies. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimarts 9 Març 2010 17:45
Escrit per MVR
Al llarg dels segles, la humanitat ha elaborat instruments i objectes per tal de sobreviure. Gràcies a l’ús d’eines, els nostres avantpassats van poder-se adaptar a qualsevol tipus de territori i adaptar aquest a les seves necessitats. L’home és l’únic ésser que ha transformat el seu entorn a la seva voluntat.
Quan parlem de societats antigues, necessitem investigar la seva cultura material. Tots els estris, objectes i eines que rescatem formen part d’aquesta cultura material. Gràcies al seu estudi podem entendre moltes coses del nostre passat i reconstruir gran part de les accions que feien quotidianament els nostres avantpassats. Això, ens serveix, moltes vegades, per entendre els nostres actes, les nostres maneres d’actuar i les nostres rutines.
Entendre el nostre passat ens ajuda a qüestionar-nos i a respondre per què vivim com vivim. Un poble que ignora el seu passat està condemnat a repetir els seus errors en el futur. És per això que la nostra cultura material és tan important per a nosaltres. Volem entendre per què hem arribat fins on som ara i les dificultats que hem hagut de passar per arribar-hi.
Per poder viure el nostre dia a dia i ser conscients del país que heretem, hem d’entendre el paisatge que hem heretat. Si entenem el nostre paisatge construïm país. Donant rellevància als estris del nostre passat podem conèixer la cultura que ens ha dut fins al dia d’avui per poder decidir i construir el nostre futur.
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 9 Març, 2010 i arxivada a Noticies. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dilluns 8 Març 2010 12:07
Escrit per admin
Homes i dones hem anat construint la nostra societat amb el temps. Tots som responsables dels èxits però també dels errors. La capacitat de reflexionar i transformar les injustícies que vivim és una part molt important per tal que les societats avancin.
El dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i no està escollit aquest dia a l’atzar. Des de l’antiga Grècia, passant per la Revolució Francesa a la Revolució Industrial les dones han protagonitzat moviments i estratègies per fer-se un lloc en el món dominat per homes.
Els antecedents històrics són antics però des del segle XIX aquesta reivindicació ha pres forma i ja a finals d’aquest segle i principis del XX trobem moviments de caràcter feminista. Les reivindicacions per una igualtat de drets i la participació en la vida pública s’acompanyaven de condicions de vida i treball duríssimes.
Les dones han ocupat un paper fonamental però subaltern per a la humanitat. Les dones sempre han treballat sigui al camp, al món domèstic a la indústria o en els serveis. Però no han rebut ni el reconeixement dels seus companys ni han tingut poder de decisió.
En el Dia de la Dona Treballadora es denúncia aquesta injustícia i es posa de manifest les desigualtats que encara existeixen avui dia en ple segle XXI.
Aquesta entrada fou escrita el Dilluns, 8 Març, 2010 i arxivada a Noticies. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dijous 4 Març 2010 15:13
Escrit per Carme Marti Canti
Foto: Arxiu MVR
L’home fill d’aquestes terres llegia al paisatge clar com en un llibre. El mosaic irregular de prats i camps de blat era un quadre que representava, amb traces imprecises de verd i de groc, afanys de la gent pel pa de cada dia; les centúries els havien ensenyat a llaurar i sembrar la terra d’aquesta manera. A dalt d’un puig llunyà les ales immòbils d’un molí de vent, petita creu blavosa contra el cel, indicaven una etapa posterior de la lluita del pa. El perfil imprecís de les teulades de palla –tumor de la terra on s’apinyaven les barraques del llogaret- explicava la història, del bressol a la sepultura, del pagès, l’ésser més vinculat al sòl i que més en depèn, que prospera quan hi ha un any fèrtil i mor en temps de secada i de plagues.
El camp del dolor
Contes d’hivern
Isak Dinesen
Aquesta entrada fou escrita el Dijous, 4 Març, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dijous 25 Febrer 2010 12:23
Escrit per MVR
El 9 d’octubre de 2009 es va estrenar Ágora, la pel·lícula d’Alejandro Amenábar sobre Hipàtia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma, precursora de la revolució copernicana, assassinada un dia de març del 415 dC per fanàtics cristians. Aprofitant l’esdeveniment cinematogràfic, i per contrarestar els errors del film, quatre estudioses catalanes –Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué han publicat, sota el segell editorial Hipatia, un llibre titulat Hipatia de Alejandría. L’obra matisa l’esquematisme de bons i dolents.
Les autores reconeixen que gràcies a Amenábar molta gent tindrà per primer cop notícies d’aquesta científica egípcia de finals de l’Imperi Romà. Elogien la bellesa de la pel·lícula, però alhora alerten dels errors que conté, a causa que “l’argument s’ha basat en un dels pitjors materials sobre Hipàtia, el del divulgador de la ciència Carl Sagan”. Quins són els errors de Sagan dels quals ha begut Amenábar? Que va morir als 45 anys, quan les recerques més rigoroses indiquen que devia tenir 60 anys o més quan un grup liderat per un tal Pere van saquejar el carruatge on viatjava, la van arrossegar a l’església del Cesarion, allí la van matar amb fragments de ceràmica i després van cremar les seves restes als afores de la ciutat.
Segona confusió. Sagan la presenta enfrontada al cristianisme. Hipàtia no era cristiana, però, com a bona neoplatònica i pitagòrica, sí que era partidària de la convivència de religions i cultures pròpia del món bizantí. Gairebé tot el que se sap d’ella és a través dels escrits dels seus deixebles, especialment l’epistolari de Sinesi de Cirene, que era cristià i va arribar a bisbe de Ptolemaida el 409 o 410. A més, Orestes –prefecte d’Alexandria i, com a tal, representant de l’autoritat imperial–, que va donar suport a Hipàtia contra els atacs de Ciril, bisbe d’Alexandria i inductor del crim, també era cristià. El tercer error és afirmar que Hipàtia va ser l’última científica de la Biblioteca d’Alexandria i que aquesta va ser destruïda després de la seva mort. De fet, no se sap gaire res del perquè de la desaparició de la biblioteca. Conclusió: abans o després de la pel·li cal llegir-se el llibre de la Carme, la Laura, la Lourdes i la Lídia.
Ignasi Aragay
Publicat al Suplement CULTURA de l’AVUI 08/09/2009
PRESENTACIÓ AL MVR: Hipàtia d’Alexandira es presentarà al Museu de la Vida Rural el proper divendres 26 de febrer a les 19.00 h. L’acte comptarà amb la presència de les autores i serà presentat per l’escriptor i periodista Jordi Llavina.
Aquesta entrada fou escrita el Dijous, 25 Febrer, 2010 i arxivada a Activitats, Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
