150 anys del Calendari dels Pagesos i Paisatges de la Conca

El proper divendres s'inauguraran al Museu dues exposicions temporals. Una d’elles en commemoració dels 150 anys de la primera edició del Calendari dels Pagesos i l’altra, una selecció de les aquarel·les que Isabel Boltà ha pintat dels pobles de la Conca de Barberà. Les dues inauguracions donaran el tret de sortida a la Fira agrícola de Sant Vicenç, de l’Espluga de Francolí, que se celebrarà durant tot el cap de setmana. Les presentacions aniran a càrrec de David Rovira, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i alcalde de l’Espluga de Francolí, de Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i hi intervindran per explicar les seves respectives exposicions, Isabel Boltà, autora de les aquarel·les, i Norbert Tomàs, editor del Calendari.
 

El Calendari dels Pagesos s’edita ininterrompudament des de l’any 1861. Si no comptem els anys de franquisme, en què es va haver d’editar en castellà, estem parlant de la publicació viva més antiga en català. Per celebrar els 150 anys del primer número, s’ha organitzat l'exposició 150 anys mesurant el temps, que explica la història que ha hagut de viure durant aquest segle i mig de vida aquesta mítica publicació de color groguenc i paper vell tan arrelada a la nostra terra. El número d’aquest any inclou 22 pàgines extres que n'expliquen la vida, fan un repàs dels canvis que ha sofert la pagesia i repassen les efemèrides més sonades d’aquests 150 anys.
 

La més curiosa de les 150 edicions del Calendari és la de 1940. Just acabada la Guerra Civil i davant l’escassetat de paper l'editor decidí publicar el Calendari reaprofitant els cupons de racionament. En la pàgina 2 es publicà una disculpa i una explicació d’aquest fet en castellà, que acabava amb un patriòtic “¡VIVA FRANCO! ¡ARRIBA ESPAÑA!” seguit de les festivitats del “Movimiento Nacional”. Després el Calendari seguia en català. En veure-ho, les autoritats van demanar explicacions a Llorens que va argüir que els pagesos catalans no entenien el castellà i que no se’ls podia parlar de guisantes perquè només sabien el que eren els pèsols. La realitat, com sempre, no és tan romàntica. En aquells temps la composició tipogràfica d’una publicació d’aquest tipus es feia manualment i era una feina molt lenta que s’havia d‘iniciar molts mesos abans d’entrar a  impremta. Va ser el darrer Calendari dels Pagesos editat en català fins l’any 1976.
 

Una estona abans de la inauguració del calendari el Museu presentarà una col·lecció d’aquarel·les de diferents municipis de la Conca. Es tracta d’una minuciosa feina que Isabel Boltà porta anys realitzant. El retrat del paisatge i de la silueta urbana, en aquarel·la, de tots els pobles de la Conca de Barberà. Aquest any ja ha arribat a les 38 obres de les que se'n presentarà una selecció al Museu.