La Conca de Barberà

Ens trobem a la Conca de Barberà, pas d’entrada a la Costa Daurada i dins de la Ruta del Cister. La Conca ofereix un gran ventall de possibilitats relacionades amb l’entorn rural. Es tracta d’una comarca tradicionalment agrària, amb un ric patrimoni paisatgístic, històric i cultural.


Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí

És una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb 3.590 m de corredors descoberts fins ara, és ben palesa l’activitat humana des de temps prehistòrics. Una part de l’interior de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d’aquestes característiques.


Ruta pels cellers modernistes de la Conca

Un interessant recorregut pels cellers cooperativistes que va fer edificar la nostra pagesia en un important moviment associatiu a finals del s.XIX i que representa un gran patrimoni social i arquitectònic. El celler de l’Espluga n’és un. Construït el 1913 per Pere Domènech, acull el Museu del Vi i fou batejat per Àngel Guimerà com "la catedral del vi".


Ruta dels castells
La Ruta dels Castells del riu Gaià travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Conté la densitat més important de castells, fortificacions i torres medievals de tot Catalunya.


Montblanc
La vila ducal de Montblanc és la capital de la comarca. El recinte emmurallat (s.XIV) és una de les obres militars més importants del país, amb 1500 metres de perímetre de muralla, envoltant l’antiga vila, i 31 torres de vigilància. Destaquen, també, els edificis religiosos com l’església de St. Miquel (s.XIII) amb un enteixinat de fusta policromat de gran valor artístic i la majestuosa església de Sta. Maria (s.XIV).

Montblanc gaudeix d’un intens calendari festiu del qual cal remarcar la Setmana Medieval.


Monestir Santa Maria de Poblet
El Monestir de Poblet, fundat l’any 1150, va viure els seus anys de màxim esplendor coincidint amb l’expansió de la Corona de Catalunya i Aragó als segles XII, XIII i XIV. Un dels seus gran atractius, a part del conjunt arquitectònic en si mateix, és que custodia el Panteó Reial de la corona catalanoaragonesa.

Declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1991, encara és habitat pels monjos de l’ordre del Cister, cosa que el converteix en el conjunt cistercenc habitat més gran de tot Europa.